Els impagaments són cada vegada més habituals per a particulars, autònoms i empreses: un lloguer, una factura, un préstec entre coneguts o un pagament ajornat que no arriba mai. Conèixer les vies legals per reclamar el deute i actuar a temps marca la diferència entre cobrar o no.
Què es pot reclamar?
Es pot iniciar una reclamació sempre que hi hagi un deute clar, vençut i exigible. És a dir:
- Que hi hagi una obligació de pagament.
- Que s’hagi superat el termini pactat.
- Que el deute estigui documentat.
Les situacions més habituals són:
- Lloguers impagats.
- Factures de serveis o productes no abonades.
- Préstecs personals no retornats.
- Indemnitzacions per incompliments contractuals.
- Pagaments ajornats incomplerts.
Tant persones físiques com jurídiques poden reclamar, sempre que puguin provar el deute.
Com es prova el deute?
No sempre cal un contracte escrit: pressupostos acceptats, transferències, missatges i altres mitjans poden provar l’obligació. Cal determinar l’import, el venciment i l’exigibilitat. Convé conservar tota la documentació de les gestions de cobrament que s’hagin fet.
Passos previs abans d’anar a judici
Des del 3 d’abril de 2025, la Llei orgànica 1/2025 exigeix, abans de presentar la majoria de demandes civils, acreditar un intent previ de negociació mitjançant un mitjà adequat de solució de controvèrsies (MASC). Hi ha excepcions legals, però en una reclamació de quantitat el més habitual és que sigui obligatori. Serveixen, entre d’altres:
- Una invitació formal a negociar, per burofax, correu certificat, correu electrònic o un altre mitjà que acrediti l’enviament i la recepció, que expressi la voluntat de negociar de bona fe i concreti l’objecte de la negociació.
- Una oferta vinculant confidencial.
- La mediació o la conciliació davant d’un tercer neutral.
Un simple requeriment de pagament que anuncia la demanda no n’hi ha prou: així ho van acordar l’octubre de 2025 les seccions civils de l’Audiència Provincial de Barcelona. Cal conservar la prova de l’enviament, de la recepció i de la resposta o del silenci del deutor. En moltes ocasions aquest pas és suficient perquè el deutor reaccioni i pagui.
Quin procediment judicial s’utilitza?
L’elecció depèn del tipus de deute, del seu import i de la documentació disponible.
1. Procediment monitori
Permet reclamar deutes dineraris documentats de qualsevol import si són líquids, determinats, vençuts i exigibles:
- Es presenta una sol·licitud davant del jutjat amb la documentació justificativa.
- El jutjat notifica el deutor, que té 20 dies per pagar o oposar-s’hi.
- Si no s’hi oposa ni paga, es pot demanar l’execució.
- Si s’hi oposa, l’assumpte passa al judici que correspongui segons la quantia.
Per presentar la petició inicial del monitori no són obligatoris advocat ni procurador, sigui quina sigui la quantia. En l’oposició i en l’execució poden ser necessaris segons el procediment i l’import.
2. Judici verbal
Amb caràcter general per raó de la quantia, i llevat de regles especials per matèria, s’utilitza quan el deute no supera els 15.000 €. És més àgil que l’ordinari i es pot resoldre en una única vista.
3. Judici ordinari
Amb caràcter general per raó de la quantia, s’utilitza per a deutes superiors a 15.000 €, llevat de regles especials per matèria. És més llarg i requereix demanda completa, vista i pràctica de proves.
Per regla general es requereix representació professional (advocat i procurador) per sobre de 2.000 euros.
4. Deutes entre empreses o professionals
Si l’impagament neix d’una relació comercial, se segueixen procediments similars, ajustats al tipus de relació contractual.
Es poden embargar béns del deutor?
Sí. Amb una resolució executable es pot demanar l’embargament de comptes, salaris, immobles o altres béns, respectant els límits legals. Per exemple:
- Comptes bancaris.
- Nòmines o pensions, en la part embargable.
- Vehicles o immobles.
- Devolucions d’Hisenda.
El jutjat pot esbrinar els béns del deutor mitjançant eines com el Punt Neutre Judicial. Els temps depenen de les notificacions, l’oposició, la solvència i la càrrega judicial; no es garanteixen terminis.
Quin termini hi ha per reclamar?
La prescripció depèn de la llei aplicable i del tipus de deute: el Codi civil comú preveu cinc anys per a les accions personals sense termini especial; a Catalunya regeixen deu anys amb caràcter general i tres per a determinades pretensions, entre d’altres els pagaments periòdics. Cal revisar la interrupció, el còmput i les regles especials abans d’actuar. Si el deute prescriu, ja no es podrà reclamar.
I si el deutor és en parador desconegut?
També es pot iniciar el procediment. Si no se’l localitza, el jutjat el pot notificar per edictes. Això pot allargar els terminis, però no impedeix que el procés avanci.
Suport legal especialitzat
Una bona reclamació requereix triar el procediment adequat, valorar la solvència del deutor i reunir la documentació necessària. Si el deute prové d’un lloguer i a més vols recuperar l’habitatge, consulta la nostra guia sobre desnonaments a Barcelona o la nostra pàgina d’advocat civil a Barcelona i Roses.
Demana cita amb MH & MG Abogados a Barcelona o Roses per revisar el teu cas.
Actualitzat: 23 d’octubre de 2026. Normativa: Llei d’enjudiciament civil · LO 1/2025 · Normativa civil catalana